L’agrupació local socialista de Santa Margarida i els Monjos va aprovar el passat 2 de desembre que l’actual alcaldessa, Imma Ferret, tornés a encapçalar la llista del grup socialista a les properes eleccions municipals, que és previst que se celebrin el proper mes de maig del 2015.
Ferret va obtenir el vot unànime de tots els membres de l’agrupació en aquesta votació, que representa el punt de partida per començar a preparar unes eleccions en clau local que tindran lloc en un any que es preveu mogut, pel que fa a nombre d’eleccions previstes.
L’alcaldessa actual va acceptar amb entusiasme aquesta proposta de renovació, perquè creu que “estem en uns moments en que no es pot baixar la guàrdia. La crisi econòmica i les retallades de molts serveis per part dels governs autonòmic i central fa que, des dels ajuntaments, haguem de donar resposta a molts dels problemes de la ciutadania, i aquestes respostes s’han de fer amb propostes d’esquerres i que posin en primer lloc la qualitat de vida i el respecte a les persones i que busquin el benestar de la gent, procurant que disminueixin les desigualtats”.
Imma Ferret, que afronta d’aquesta manera la seva segona legislatura com a candidata a l’alcaldia, manté “la mateixa il·lusió com el primer dia” i creu que queda molta feina per fer “sobretot per mantenir tot el que s’ha aconseguit fins ara”.
Davant la possibilitat que en aquestes eleccions municipals es barregin altres interessos que no pas els estrictament locals, Ferret creu que “aquestes properes eleccions tindran com a remor de fons la situació de Catalunya de cara a una possible independència, però penso que a les eleccions municipals del 25 de maig el que està en joc és si volem seguir treballant des dels ajuntaments en fer més agradable la vida a la ciutadania i procurar que ningú quedi exclòs d’una societat més justa i igualitària”.
Per Ferret, “cada cosa té el seu temps, i el dret a decidir el futur de Catalunya tindrà la seva data i el seu moment, de la mateixa manera que com volem el futur de Santa Margarida i els Monjos es determina el proper mes de maig”.
La candidatura d’Imma Ferret va ser avalada en una assemblea de militants i simpatitzants, que va omplir la sala d’actes de Mas Catarro el dia 16 de desembre.
El mes de setembre és temps d’inici dels nous cursos, i no només pels escolars. També és temps de la Diada Nacional, l’Onze de Setembre.
Santa Margarida i els Monjos és un municipi on des de fa una colla d’anys el seu Ajuntament celebra la Diada amb majestuositat i rellevància, amb un acte institucional adreçat a tothom i encapçalat pel consistori en ple: Solemnitat i cultura. Enguany a més a més, des de l’equip de govern, vam considerar adient oferir a la resta de forces representades al ple, de subscriure el manifest que com Alcaldessa adreço a la ciutadania en aquest acte.
La present Diada mira 40 anys enrere, a aquella celebrada a Sant Boi de Llobregat l’any 1976, quan tot un País i tot un Estat despertava d’un malson de 40 anys de dictadura feixista.
Bé faria ERC dels Monjos, en comptes de felicitar-se per haver dut a aprovació el tema del pagament dels impostos a través de l’Agència Tributària Catalana al plenari de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, preguntar-se perquè el seu grup, a nivell general, no ha estat capaç d’aconseguir que altres ajuntaments de la nostra comarca hagin seguit aquest exemple.
Per què l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, gens sospitós de ser partidari del sobiranisme ni de la independència de Catalunya, amb una clara majoria absoluta no independentista , ha començat a pagar els seus impostos a través de l’ATC, en compte de fer-ho a l’AEAT...?
Doncs perquè l’Ajuntament és partidari de la proximitat, en tots els aspectes i, sobretot, de complir els acords presos per majoria. Si hi ha un acord de Ple (al que no ho oblidem, el grup majoritari del PSC hi va donar el seu suport), que diu que a partir d’ara es pagaran els tributs a l‘Agència Catalana i aquesta, posteriorment, ho liquidarà a l’Agència Espanyola, doncs es fa, i punt. Ningú s’ha d’apuntar el “tanto”. És un acord de Ple, i es compleix.
El grup municipal de govern de Santa Margarida i els Monjos és partidari de que les decisions que afecten a la manera d’exercir les polítiques públiques s’adoptin en els canals més propers a la ciutadania. Per això defensa que els òrgans decisoris siguin propers; que el que es pot decidir a l’Ajuntament no s’hagi de passar a d’altres organismes superiors. Si la recaptació tributària es queda a prop de casa, qui sap... potser el dia de demà tindrem més a prop la decisió de com volem redistribuir els diners recaptats. No és un problema de nacionalisme, és una qüestió de proximitat, d’estar al servei de la gent més propera.
I jo em pregunto... Altres Ajuntaments també han adoptat aquest acord...? Si és així, com és que no ho han complert...?. No serà que està passant el mateix que amb tantes i tantes mocions sobre temes variats (començant pel suport a la Vegueria Penedès, continuant per la moció en defensa dels refugiats per raons de guerra o econòmics, o en contra de les retallades, per posar ens exemples...) que una cosa és la lletra, però desprès, a l’hora de la veritat, tot es queda amb això... unes boniques declaracions d’intencions...
L’equip de govern del PSC a l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos només ha fet que complir amb un acord, en el que hi creu. Poden els altres grups polítics presents al consistori, en especial els que s’omplen la boca d’independència, garantir que a tots els llocs on tenen responsabilitats de govern, fan el mateix...?
Que qui manipula què...?
Amb una evident manca d’escrúpols, hi ha qui s’imagina una palla a l’ull del veí, però és incapaç d’adonar-se de l’enorme biga que té a l’ull propi i que l’impedeix veure-hi amb claredat.
Acusar repetidament de manipulació informativa a l’equip de govern del PSC, així en general i sense concretar-ho amb exemples (que, per altra banda, són inexistents) és, a banda d’una falsedat hipòcrita, un intent de desviar l’atenció per tapar allò que realment sí és manipulació, com és el fabricar-se una notícia, tergiversar-ne el contingut, explicar només aquella part que t’interessa i difondre-ho a tothom com una veritat inqüestionable.
Anomenar l’actual Plaça de l’Església dels Monjos, argumentant erròniament que no té nom, com a Plaça del Cony, demostra un barroer gust sexista en la utilització del llenguatge, que pot causar gràcia a determinades persones però en cap cas és un sentiment majoritari –com ens vol fer creure- i, a més, és un atemptat al bon gust i a la veritat.
La Plaça de l’Església dels Monjos, en la seva configuració actual, es va reformar l’any 1990, amb la finalitat de completar el conjunt de la plaça (una part de la qual ja estava urbanitzada) i dotar el poble d’un espai urbà central, apte per a qualsevol tipus de manifestació cívica, al temps que col·locava a l’església en un entorn més cèntric, ja que aquesta havia estat construïda en un extrem del poble i donava la sensació d’inacabada. Aquesta informació va ser publicada en el Butlletí Nosaltres núm. 43, de desembre de 1990 (si, en aquest mateix Butlletí que alguns diuen que manipula la informació quan no diu allò que els interessa), amb fotos i plànols, en un exercici més d’informar puntualment a la població de les activitats municipals, com sempre s’ha fet.
Ara, vint-i-cinc anys desprès, algú diu que aquesta plaça no te nom, li atribueix un mot despectiu, i argumenta que se li ha de donar un nom d’acord amb la rabiosa actualitat del moment (actualitat del tot interessada per a determinats partits i moviments, però no per a tothom). Evidentment, tothom té dret a dir el que vulgui –faltaria més-, però el que no pot és pretendre que aquesta –la seva- és la única veritat, deformar la realitat fins anular la història, i afirmar que tots els que no pensen així estan equivocats.
Així, doncs... qui manipula la informació...?
I parlant de manipular: afirmar que tots els grups municipals han estat d’acord en que el Ple municipal convoqui la primera consulta popular municipal (quan es va acordar que no es tractaria en aquest Ple, sinó que de cara a setembre s’iniciaria un procés perquè la gent hi pogués dir la seva); o afirmar que aquesta seria la primera consulta popular al municipi (quan s’han fet diversos processos anteriors, com per escollir el nom de la Biblioteca, o el disseny de la rotonda d’entrada al poble...), o fer notes informatives on, sota una pretesa redacció neutral amb apariència de veracitat, s’amaga l’evidència de que hi ha determinats grups polítics que confonen desitjos amb realitats, i pretenen fer viure a la població en una contínua campanya electoral per satisfer el seus interessos electoralistes.
Sàpiguen que, en cap cas, aquests interessos poden confondre’s com a interessos generals de la població.
